dijous, 22 de desembre del 2011

ÉS NADAL!!!!!!!!!!!!!!

Nadales
Avui dia 22 de desembre, la coral de professors de l'institut ha ofert un concert de Nadal que ha estat tot un èxit. Volem compartir-lo amb tots vosaltres i desitjar-vos MOLT BON NADAL!!!



Desitjos de l’INS Marina
L’institut ha posat un arbre de Nadal perquè posem el nostres desitjos en un paper i els pengem a l’arbre. Això esta inspirat en una creença japonesa, que si s’ajunten molts desitjos es faran realitat, així que ja sabeu, omplim tot l’arbre!. Aquí us posem uns quants desitjos que ja s'hi han penjat:

-Que sortim de la crisi i quedar-me amb els meus familiars.
-Que la meva millor amiga torni a ser com abans i que no se’n vagi.
-Que se’n vagi la crisi i que em toqui la loteria.
-Que el profe no cridi a classe, MISSIÓ IMPOSSIBLE!

A part de l’arbre de desitjos, la casa d’oficis ens ha fet un arbre per a la entrada a l’insti, amb moltes llums per decorar-lo! I alumnes d'ESO han penjat uns treballs de papiroflèxia al costat de la torre de l’aire, on hi ha una bola molt gran de paperines, aneu a veure-la!

















Ismael i Mònica




Estigueu ben atents, perquè a partir del gener publicarem tot de coses interessants:
- crònica del concert de Rihanna
- reportatges sobre l'activitat de parkour i teatre
- entrevistes a la directora i a alguns professors
- passatemps: les 10 diferències


Fins llavors... bones festes i bona entrada d'any!!

dimarts, 20 de desembre del 2011

EL MODERNISME. L’ART CATALÀ A SITGES

El Modernisme es fica en les ments d’un grup de joves de la Llagosta.


El passat dimarts 22 de Novembre del 2011, 50 alumnes aproximadament  i 4 professors de l’Institut Marina de la Llagosta, vam anar a Sitges a veure alguns monuments modernistes. Vam agafar el tren a las 8:35 del matí a l’estació de la Llagosta, que estava en obres. Ens vam aturar a la estació de tren del Prat de Llobregat per agafar un altre tren que ens portés cap a Sitges. Vam arribar a les 10:30 aproximadament amb moltes ganes de menjar o passar-lo bé.


Fotos cedides per Tomàs Carrasco i muntatge a càrrec de Jon Fernández
El primer que van fer va ser esmorzar al costat de la platja i l’església del poble, era una bona sensació. A les 11 del matí va començar la excursió per Sitges. Ens vam dividir en dos grups: un on érem el alumnes de 4t D i un altre per els alumnes del C i el E.  El grup D vam anar amb un noi que es deia Josep Muñoz. El primer monument que vam anar a veure va ser el palau Maricel. El rebedor tenia moltes plantes i una gran porta blava que cridava l‘atenció. Hi havia molts llums i les parets estaven fetes de rajoles. Vam pujar per unes escales i vam arribar al terrat de la casa. Ja havia passat la meitat de la cansada excursió.
Vam començar a contestar algunes preguntes del dossier. Vam baixar una altra vegada les escales i vam arribar  a una mena de sala que semblava un pati on hi havia moltes columnes i plantes i amb uns bancs molt llargs. Les parets tenien dibuixats animals i menjar. La majoria de les habitacions de la casa eren molt grans i blaves. A continuació, vam passar a una habitació fosca que estava plena de quadres. En Josep ens va explicar alguns d’aquests però la majoria de la classe ens vam fer fotos a una finestra on es veia el mar de fons.
A les 13:00 vam marxar al carrer i abans d’anar a veure algunes cases modernistes que hi havia vam passar per una mena de passadís que es deia la 5a Avinguda. En Josep ens va explicar que aquest nom li van posar per riure’s d’un estranger americà que no li queia molt bé a Rusiñol. Una cosa que va impactar a algunes persones de la classe va ser la casa Bacardí. La majoria de les cases modernistes tenien detalls vegetals i estaven treballades per ferro forjat. A les 13:45 tots el alumnes de tots el grups ja estavem a la estació per tornar cap a casa després d’haver passat un bon i cansat dia a Sitges per al nostre grup de joves.

Tomás Carrasco i Estela Panicello 4tD

divendres, 9 de desembre del 2011

LA SOMBRA DEL CASTILLO

 
 
Eran más de las doce de la noche, el castillo se erguía con la luna llena de fondo. Jordán se sentó con la espalda apoyada al árbol que se encontraba tras de sí.

 
—Tanto si vuelvo ahora como si no, me ganaré una bronca, ¿debería echar un vistazo a ese castillo? —echó la cabeza hacia atrás, el sueño empezaba a poder con él. De repente, oyó una risa. Se levantó de un salto y con una rápida zancada se plantó delante del puente. —Siempre me han dicho que el cementerio está lleno de valientes pero…—dijo mientras mostraba una amplia sonrisa—“quien no arriesga no gana”.
Dicho esto se internó en el castillo pasando por aquello que antaño había sido un gran portón del cual ahora, tras haber soportado cientos de batallas, apenas quedaban unas bisagras oxidadas. Pero Jordán no era consciente del peligro que se cernía sobre él.
En el interior del castillo había una gran sala que, en el pasado, podía haber sido una capilla, aunque ya no quedaba rastro de bancos donde se sentaran los creyentes, ni atriles desde donde predicaran los evangelios. Grandes columnas sostenían la bóveda. En ese momento, Jordán oyó un sonido de pasos. Se dio la vuelta y solo pudo ver una silueta encapuchada en la entrada.
— ¿Quién …—no acabó de pronunciar las palabras que estaban en su mente cuando vio la guadaña que empuñaba su contrincante. Estuvo a punto de decir algo, pero no le dio tiempo. Aquel sujeto dio un salto sobrehumano, colocándose a un metro por encima de él. Jordán abrió los ojos más de lo que los había abierto en la vida mientras aquel ser caía hacia él.
Sus reflejos le salvaron la vida, en el último segundo consiguió echarse a un lado y esquivar la guadaña, pero aquel individuo era más rápido que él y con una increíble velocidad, se giró sobre sí mismo y le golpeó con el antebrazo. Jordán salió volando y se estrelló contra una columna. Aquel ser se volvió para recoger su guadaña, que había quedado clavada en el suelo, al tirar de ella no consiguió (arrancarla) sacarla. En ese momento Jordán vio unas escaleras, se levantó tan rápido como pudo y corrió hacia ellas. Una vez arriba se dio cuenta de su error: aquel camino no tenía salida, conducía a una torre del castillo.
Jordán llegó a la cúspide de la torre. Era un espacio circular coronado por unas almenas. Con una rápida zancada se plantó al otro lado de la torre, justo en el borde del precipicio. Si intentaba saltar sería una muerte segura. Se dio la vuelta y aquel ser volvía a estar allí. Esta vez Jordán no tenía escapatoria, así que dio un salto en el vacío mientras miraba hacia atrás. Ese fue su último error. Cuando volvió a mirar a aquel ser, este estaba trazando un corte vertical hacia él.
*****************
Jordán abrió los ojos. Estaba sentado en el suelo con la espalda apoyada en un árbol: todo había sido un sueño, suspiró aliviado… Pero cuando volvió a abrir los ojos, aquella criatura volvía a estar allí; justo enfrente, la luna llena recortaba su siniestra silueta. A Jordán se le heló la sangre mientras aquel ser se descubría la cabeza echando hacia atrás la capucha. Siempre había oído decir que los ojos son las ventanas del alma. Si eso era cierto, aquel ser no tenía alma; pues mientras su ojo derecho era negro como la noche misma, el izquierdo era rojo como la sangre. Le mostró una sombría sonrisa. A Jordán se le paró el corazón cuando sobre él cayó una terrible sospecha. Bajó la mirada a su pecho, y allí había un corte que iba desde el hombro izquierdo hasta la cintura.
BLACK WOLF (4t d'ESO)


divendres, 2 de desembre del 2011

CAP AL TEATRE!

L’obra de teatre que vam veure els alumnes de tercer i quart el passat divendres  quatre de novembre és l’adaptació de l’obra Rimas y leyendas de  Gustavo Adolfo Bécquer,  el llibre que els alumnes de quart estem llegint a l’assignatura de castellà i que va costar una mica d’entendre a alguns.


Arribàrem a l’entrada del teatre cap a les nou del matí. Allà vam romandre més de mitja hora esperant a poder entrar ja que érem molts i ens havíem d’organitzar. Tot i a així hi va haver alguns despistats que es van quedar els últims del seu curs i van entrar per separat al seu grup.


Fotos cedides per Kenia Villarreal i 
muntatge musical a càrrec de Cristina Sánchez (2n d'ESO)


En començar l’obra era difícil distingir el que deien els actors perquè hi havia una mica d’enrenou a la sala, però quan els professors van aconseguir posar ordre ja no va ser un problema escoltar. Van fer una interpretació molt amena de llegendes com: “Maese Pérez, el organista”, “Los ojos verdes”, “El monte de las ánimas”, ... Les interpretacions anaven acompanyades d‘efectes com fum, llums de colors i una pantalla en la qual apareixien imatges d’acord amb l’obra i també música.

Quan va acabar la interpretació, els actors van deixar que els alumnes els fessin preguntes relacionades amb el muntatge teatral.
En sortir del teatre vam anar a una plaça que va ser el punt de trobada on ens havíem de reunir per marxar una hora més tard. Vam caminar fins on ens havia deixat l’autocar aquell matí i vam estar una bona estona esperant, però no va ser gens avorrit perquè vèiem moltes coses i edificis.

Alexia  Aguilar i Judit Navarro,  4t d’ESO C (text adaptat)